A prop meu.

El record dolç, la veu suau però les mans fredes. Els ulls li brillaven com dues estrelles úniques a un firmament. Perles magnífiques de color bronze. En elles hi volia viure. En elles volia estimar. El seu cos era perfecte, com només ho pot ser la perfecció de la lluna plena abans de ser eclipsada pel sol. El sol del seu somriure que hipnotitzava més que les monedes dels vidents. Que jo li he donat el meu cor. El record ben a dins, com si desfer-me d'ell em pogués matar. Les mans ben estretes, per oblidar aquesta fredor tan distant. I el teu cos a prop, el teu cap a prop, tu a prop meu.