Tornar-hi.

Lloc: Aquí.
Ubicació: Aquí.
Hora: Ara.
Minuts: Ara.
Temps: Sol.
Calor: Sol.
Viure: Foll.
Sentir: Foll.
Amor: Més foll.
Odi: Més foll.
Paraula única: Tu.
Món: Tu.

Ho llegeix en veu alta un altre cop. No es queda amb bon gust de boca. Ho torna a llegir. No hi està conforme. "On em puc haver equivocat?" es repeteix per obtindre una respota. No l'aconsegueix. "Doncs crec que no és culpa meva". Ho torna a llegir. "Això no hauria d'ésser així". Vol canviar alguna cosa i el bolígraf no li respon. El frega fort contra el paper i l'esgarrapa. "Genial, ara no es pot llegir".

Torna a escriure:

Lloc: Aquí.
Ubicació: 5 centímetres més lluny.
Hora: Ara.
Minuts: 5 minuts més tard.
Temps: Sol.
Calor: 5 graus més.
Viure: Foll.
Sentir: 5 vegades més folls.
Amor: Encara més foll.
Odi: Cinc vegades encara més foll.
Paraula única: Tu.
Món: Tu.

Ho torna a llegir. Hi ha dues frases que no podrà canviar mai. Ho vol tornar intentar quan, de sobte, tira el bolígraf a terra i espera. "Això no està bé". I torna a escriure:

"Món: Tu, ella i jo"

Ho llegeix. No està conforme. No és així com hauria d'ésser. Si posa una mentira, se sent malament. Si posa una veritat, no li agrada. Les paraules fereixen, però els fets encara més. "No està bé, això no està bé" no para de repetir-se.

"Vida: Cinc milions de minuts malastats darrere els teus aliens zels".

Que no em creu, que sí que ho fa, que no em creu, que sí que ho fa, que no em creu, que sí que ho fa, tornam a començar. "M'estima, no m'estima, m'estima, no m'estima, m'estima, no... sí..." esflores una margalida. "No m'estima, potser, però jo a ell sí" es convenç.