Cendra.

Saps això que diuen que l'amor és per sempre? Bé, potser dintre d'uns límits, sí. Però no hi ha res que duri tant. Comença, com la busca que encén el foc, amb molta passió i dolça violència. Escalfa els cossos durant un determinant temps, com la fogata per torrar llangonisses. Però també consumeix fusta, i aquesta no és eterna. Algun dia, aquestes brases s'apaguen, i només queda un caliu brillant. Poc a poc, desapareix, i alhesores, amb un rastre de cendra, podem dir que l'amor ha desaparegut. Perquè, estimat meu, res és per sempre. Ni l'amor ni l'odi. En aquesta vida, tot acaba desapareixent sota la mateixa cendra.