Nosaltres.

Jo era aquella persona: la dolçor del sucre, la tendresa d'un cadell, la suavitat de la seda, l'amor de les estrelles, la puresa de la blancor. Tu eres aquella altra persona: l'atractiu del cinema, el poder de l'àguila, l'elegància del noble, la força de l'ós, la calidesa del sol. Es podríem dir que junts érem "la" parella: la que lluita, la que s'estima, la que ensenya, la que parla, la que coneix. El nostre entorn era "nostre": el bosc, el riu, la mar, la montanya, la ciutat. Tot era perfecta i res no hi faltava. El món era considerat una esfera de qualitats infinites, perduda enmig d'un univers que no s'acaba mai. El cel brillava als nostres ulls, l'or acariciava la nostra pell, el foc cremava per la nostra passió, els diamants es banyaven dins els nostros cossos. Érem el raig de llum que il·lumina la foscor de les ànimes perdudes. Forem tot quan els humans podien imaginar. Fou la inspiració dels mes bells poemes. Fou la flama que alimentava el coratge dels guerrers. Fou la deessa de la fertilitat. Fou el déu de la glòria. Junts, la parella completa. Junts, sense necessitar res més. Junts, sense ningú. En aquest món: el nostre.